Tant el valor de mercat com el preu varien en el temps, i això es dóna per diferents factors i tendències socioeconòmiques que repercuteix de manera directa o indirecta en aquest cicle econòmic.

No obstant, les valoracions oficials estan subjectes a l’Ordre Ministerial ECO 805/2003 sobre les normes de valoració de béns Immobles, on apareixeran els paràmetres tècnics que es consideren per taxar una propietat.

Per entendre la valoració immobiliària cal tenir en compte una sèrie de conceptes:

– Valor de mercat: que és l’estimació de la quantitat per la qual es pot intercanviar un bé en un procés de compravenda, on tant compradors com a venedors actuen lliurement amb independència de causa.

– Preu: Entès com la quantitat monetària per la qual s’intercanvia un bé en una data determinada.

– Valor hipotecari: que és el valor d’un immoble realitzat mitjançant una taxació per a una futura hipoteca.

– Valor de reemplaçament brut o nou d’un immoble: que és la suma d’inversions necessàries per construir a la data de valoració, un altre immoble de les mateixes característiques però utilitzant tecnologia i materials de construcció actuals.

Aquests són els diferents mètodes per obtenir el valor immobiliari:

– Mètode de comparacions: que és el mètode més habitual i en el qual s’analitza el mercat dels habitatges similars que hi ha a l’entorn de l’habitatge a valorar, fent una mitjana de el cost de el metre quadrat dels habitatges comparades i equiparant-les a la habitatge de l’estudi.

– Mètode de cost: on el càlcul es basa en el que va suposar el valor de reemplaçament de l’immoble brut, es dir, el que costaria reposar la propietat i construir-lo de nou.

– Mètode d’actualització de rendes: que valora l’immoble a partir de les rendes que aquest pogués generar comparant aquest actiu amb un altre semblants als que se les doni un ús similar.

– Mètode residual: que consisteixen en calcular el valor de l’immoble amb la construcció finalitzada i restant les despeses que són necessaris perquè el immoble arribi a aquest estat.