Es calcula que a Espanya hi ha més de 5 milions de sinistres en residències cada any, generant, en total, un aproximat d’uns 1.250 milions d’euros en despeses de reparació. Un 20% d’aquests sinistres tenen lloc en propietats llogades, la qual cosa és un percentatge bastant lògic ja que, de fet, més del 20% de la població espanyola viu sota aquesta modalitat.

Amb el lloguer de propietats sent una tendència en ascens, el risc de sinistralitat anual supera ja el 30%, per la qual cosa resulta més important que mai que tant propietaris com inquilins coneguin i assumeixin la responsabilitat de cadascuna de les parts en cas que ocorri algun problema d’aquest tipus.

D’acord amb dades de la Radiografia de la Sinistralitat d’Immobles llogats a Espanya, els problemes més freqüents són els danys per aigua en un 36,8%. A aquests els segueixen els vidres trencats, amb un 21%, i, amb un 12,3% els robatoris. Sota el 10% es poden trobar sinistres menors, com a falles elèctriques  (7,9%), vandalisme (5,3%), avaries (4,4%) i panys en mal estat (3,5%).

Com s’assenyalava anteriorment, ni propietaris ni inquilins poden desentendre’s de la seva responsabilitat a l’hora de donar solució a les conseqüències produïdes per aquests sinistres.  En el cas del propietari, aquest és qui ha d’encarregar-se de tots els problemes estructurals –com a inundacions, trencaments, desajustament en aixetes, fuites, filtracions, etc.– generats per aigua o per fenòmens atmosfèrics. Els inquilins, per la seva banda, estan obligats a respondre a qualsevol dany o problema que es pugui produir en l’habitatge.

La millor forma de protegir-se, per a ambdues parts, és amb la contractació d’una pòlissa d’assegurança. En existir tants perills –com a explosions, danys elèctrics o per aigua, robatoris, etc.–, el més recomanable per al propietari és buscar una assegurança amb una àmplia cobertura, a més sempre s’ha d’informar a la companyia asseguradora que la propietat es troba en lloguer.